Drets dels infants
Adopció: Assemblea General de l'ONU Resolució 1386 (XIV) 20 de novembre de 1959
Preàmbul
- Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i la seva determinació de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat.
- Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans que tota persona té tots els drets i llibertats enunciats en ella, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, opinió política o d'una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o altra condició.
- Considerant que l'infant, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement.
- Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha estat enunciada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i reconeguda en la Declaració Universal de Drets Humans i en els convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen en el benestar de l'infant.
- Considerant que la humanitat deu a l'infant el millor que pot donar-li.
L'Assemblea General,
Proclama aquesta Declaració dels Drets de l'Infant a fi que aquest pugui tenir una infància feliç i gaudir, en el seu propi bé i en bé de la societat, dels drets i llibertats que s'hi enuncien, i insta els pares, a els homes i dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè es respectin gràcies a mesures legislatives i altres mitjans adoptats progressivament, de conformitat amb els següents principis:
Principi 1:
L'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d'una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o altra condició, ja sigui del propi nen o de la seva família.
Principi 2:
L'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què s'atendrà serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3:
El nen té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat.
Principi 4:
El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb això s'haurà de proporcionar, tant a ell com a la mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. El nen tindrà dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5:
El nen físicament o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que reclami el seu cas particular.
Principi 6:
El nen, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empar i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant en edat tendra no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altre tipus.
Principi 7:
L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat.
L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer terme, als seus pares.
L'infant gaudirà plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8:
El nen, en totes les circumstàncies, ha de figurar entre els primers que rebin protecció i socors.
Principi 9:
El nen ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tràfic de persones.
No s'ha de permetre que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10:
El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altre tipus. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants.